ELS TRES PORQUETS

Els tres porquets és un conte tradicional del segle XIX inclòs a diversos recopilatoris, com Els llibres de les fades. La seva popularitat ha inspirat adaptacions cinematogràfiques (com la de dibuixos animats de Walt Disney 1933) i versions posteriors, incloent-ne una on el llop apareix com a víctima d'un malentès.
  
Argument

Tres porquets vivien enmig del bosc. Cadascú es va construir una casa: el primer germà la va fer de palla, el segon de fusta i el tercer de sòlids maons. El tercer instava els seus germans a enfortir les seves cases davant l'amenaça del llop que vivia a prop d'ells, però els altres no van fer cas perquè preferien sortir a jugar.
El llop va arribar disposat a menjar-se els porquets. Ells es van refugiar a casa seva. El llop va bufar fins ensorrar la primera casa i la segona, però no va poder tirar a terra la tercera, més ben construïda. Per això va intentar entrar per la xemeneia. Els porquets, però, van encendre el foc de per a que es cremés i el llop va fugir corrent per no tornar.




Anàlisi
El conte té un enemic arquetípic, el llop del bosc, que apareix en altres històries com La Caputxeta Vermella. Representa el monstre per antonomàsia al folclore europeu, juntament amb la variant antropomòrfica de l'ogre. També és usual en aquests relats els tres germans, un diferenciant-se de la resta per les seves virtuts (acostuma a ser el germà petit, detall que és controvertit en les diferents versions d'Els tres porquets).
En aquest cas s'exalta el treball, com a moltes faules també protagonitzades per animals, com a La Cigala i la Formiga, d'Isop i l'enginy, un tret típic dels protagonistes dels contes populars. Aquest germà també es mostra generós, rescatant els altres porquets, per reforçar el missatge de valors dirigit al públic infantil.

Aquest conte va protagonitzar una breu polèmica al Regne Unit al 2007, ja que es va dir que la figura del porc podia ofendre a la comunitat musulmana.

LA CAPUTXETA VERMELLA

Hola, de nou!!

Aqui us deixem un dels contes populars de Catalunya: La Caputxeta vermella, on un dels protagonistes és el llop:

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica.La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.

Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.
Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ...

De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.
- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.

El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia
- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.

El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí.
D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

lobos documental parte6

<div><embed src="http://widget-14.slide.com/widgets/slideticker.swf" type="application/x-shockwave-flash" quality="high" scale="noscale" salign="l" wmode="transparent" flashvars="cy=bb&amp;il=1&amp;channel=1369094286746720020&amp;site=widget-14.slide.com" style="width:400px;height:320px" name="flashticker" align="middle"></embed><div style="width:400px;text-align:left;"><a href="http://www.slide.com/pivot?cy=bb&amp;at=un&amp;id=1369094286746720020&amp;map=1" target="_blank"><img src="http://widget-14.slide.com/p1/1369094286746720020/bb_t011_v000_s0un_f00/images/xslide1.gif" border="0" ismap="ismap" /></a> <a href="http://www.slide.com/pivot?cy=bb&amp;at=un&amp;id=1369094286746720020&amp;map=2" target="_blank"><img src="http://widget-14.slide.com/p2/1369094286746720020/bb_t011_v000_s0un_f00/images/xslide2.gif" border="0" ismap="ismap" /></a> <a href="http://www.slide.com/pivot?cy=bb&at=un&id=1369094286746720020&map=F" target="_blank"><img src="http://widget-14.slide.com/p4/1369094286746720020/bb_t011_v000_s0un_f00/images/xslide42.gif" border="0" ismap="ismap" /></a></div></div>

Vida dels llops

 QUE SÓN ELS LLOPS?

El llop (Canis lupus) és un mamífer de l'ordre dels carnívors. Té una gran semblança amb el ca (Canis lupus familiaris), amb les orelles un poc més dretes, el morro més punxarrut, una mandíbula molt forta i urpes més llargues.

Antigament els llops eren abundants i habitaven Nord-amèrica, Euràsia i l'Orient Mitjà, però per una sèrie de raons relacionades amb l'ésser humà, incloent la caça, actualment els llops habiten una zona molt més reduïda de la que havien arribat a ocupar. Aquesta caça és per evitar que els llops es mengin les ovelles i també per esport. Encara que està classificat com a una espècie poc amenaçada, en algunes zones, com als Estats Units continentals, estan classificats com a espècie amenaçada o en perill.

El llop, sent un depredador, és una part important dels ecosistemes als quals pertany. Els llops són uns animals molt adaptables, que poden viure a boscos, muntanyes, tundres, taigàs i praderies.

 TRETS I ADAPTACIÓ

Els llops tenen les característiques ideals per fer viatges llargs. Els seu pit estret i la seva potent esquena i unes fortes cames faciliten una locomoció eficient. Són animals capaços de recórrer diversos quilòmetres trotant a una velocitat de 10 km/h i poden arribar a velocitats puntuals de 65 km/h en una persecució. Mentre corren poden fer salts de cinc metres. Les potes dels llops estan fetes per caminar amb facilitat per una gran varietat de terrenys, especialment neu. Tenen una petita membrana entre cada dit, cosa que els permet moure's per la neu amb més facilitat que les seves preses. Els llops són digitígrads i aquest fet els permet distribuir el seu pes adequadament a les superfícies nevades. Les potes de davant són més llargues que les del darrere.

CRIA I CICLE DE LA VIDA

 

Normalment, només la parella alfa de la llopada es reprodueix. L'aparellament té lloc entre el gener i l'abril— a major latitud, més tard. Una llopada generalment té una sola ventrada, a menys que el mascle alfa s'aparelli amb una o varies femelles subordinades. En circumstàncies normals la femella alfa intenta dominar a les altres femelles en l'època d'aparellament, mantenint-les allunyades del mascle alfa.
El període de gestació dura 60-63 dies. Els cadells, amb un pes de 0,5 kg, neixen cecs, sords i depenen de la seva mare. Neixen entre un i catorze cadells per ventrada, que resideixen a la llodriguera fins que tenen tres setmanes d'edat. La llodriguera esta situada normalment en terres altes aprop d'una font d'aigua i té una petita "habitació" oberta al final d'un túnel. Durant aquest temps, els cadells es fan cada vegada més independents i comencen a explorar els voltants de la llodriguera que deixaran quan tinguin les cinc setmanes d'edat.
Durant les primeres quatre o cinc setmanes de vida, els cadells comencen a apropar-se a l'entrada del cau i en un parell de setmanes s'atreviran a allunyar-se per començar les seves petites exploracions, començant a buscar sempre alguna cosa comestible.

ELS LLOPS ALS PAïSOS CATALANS

La Reial Cèdula de 1788 fou modificada per Carles IV, abolint les batudes, per improductives i duplicant el preu dels premis a l'entrega dels animals (1795). Pagant-se entre 22,2 i 145,2 rals, segons si es tractava d'una cria o d'una femella amb ventrada. El 1808 amb el premi de capturar una lloba es podia adquirir 16 dotzenes d'ous, bé relativament car en la societat agrària d'aquell temps.
Al corregiment de Girona les captures foren anotades en llibres d'actes aixecades davant de notari, pel que es coneix indirectament les variacions en la mida de les poblacions a partir de les captures realitzades. Així doncs, entre el segle XVIII i el XIX, s'estima que en aquest corregiment la població de llops s'hauria reduït en dues vegades i mitja. Quan es té constància de la professió de la persona que presenta les captures, és palès que no eren realitzades per professionals ("llobers"), sinó principalment pels propis implicats en els danys causats pel llop (ramaders), per altres persones implicades amb el treball agrícola (jornalers) i eventualment persones amb altres professions. L'elevat preu que es pagava per la peça (era una ajuda suplementària en les èpoques de l'any en que les rendes procedents del treball al camp eren minses.

Els llops blancs & grisos

Els llops blancs són grans carnivors (com tots els altres), són mamífers i viuen principalment als Pirineus. Són uns animals PRECIOSOS!. Al hivern es camuflen entre la neu . Alguns d'ells es poden arribar a domar..aixó si, es necessita molta paciencia i protecció. A les pel·licules respresenta la saviesa.

Els llops grisos  són més visibles, o sigui, que es veuen molt més que els blancs. Principalment també habiten als Pirineus, son una animals salvatges, que també es poden domar. El llop gris en les pel·licules representa la força i  la valentia.

Els llops viuen en manades, per alimentar-se i caçar animals més grans que ells mateixos.

Holaa!

A la classe de tecnoo ens han fet fer una pagina web. Les "creadores" som Sandra i Alba de 3 eso B, bé, hem decidit que el tema dels llops era una bona opció per a les dues. 

Visiteu-lo i deixeu comentaris!! :P