Vida dels llops

 QUE SÓN ELS LLOPS?

El llop (Canis lupus) és un mamífer de l'ordre dels carnívors. Té una gran semblança amb el ca (Canis lupus familiaris), amb les orelles un poc més dretes, el morro més punxarrut, una mandíbula molt forta i urpes més llargues.

Antigament els llops eren abundants i habitaven Nord-amèrica, Euràsia i l'Orient Mitjà, però per una sèrie de raons relacionades amb l'ésser humà, incloent la caça, actualment els llops habiten una zona molt més reduïda de la que havien arribat a ocupar. Aquesta caça és per evitar que els llops es mengin les ovelles i també per esport. Encara que està classificat com a una espècie poc amenaçada, en algunes zones, com als Estats Units continentals, estan classificats com a espècie amenaçada o en perill.

El llop, sent un depredador, és una part important dels ecosistemes als quals pertany. Els llops són uns animals molt adaptables, que poden viure a boscos, muntanyes, tundres, taigàs i praderies.

 TRETS I ADAPTACIÓ

Els llops tenen les característiques ideals per fer viatges llargs. Els seu pit estret i la seva potent esquena i unes fortes cames faciliten una locomoció eficient. Són animals capaços de recórrer diversos quilòmetres trotant a una velocitat de 10 km/h i poden arribar a velocitats puntuals de 65 km/h en una persecució. Mentre corren poden fer salts de cinc metres. Les potes dels llops estan fetes per caminar amb facilitat per una gran varietat de terrenys, especialment neu. Tenen una petita membrana entre cada dit, cosa que els permet moure's per la neu amb més facilitat que les seves preses. Els llops són digitígrads i aquest fet els permet distribuir el seu pes adequadament a les superfícies nevades. Les potes de davant són més llargues que les del darrere.

CRIA I CICLE DE LA VIDA

 

Normalment, només la parella alfa de la llopada es reprodueix. L'aparellament té lloc entre el gener i l'abril— a major latitud, més tard. Una llopada generalment té una sola ventrada, a menys que el mascle alfa s'aparelli amb una o varies femelles subordinades. En circumstàncies normals la femella alfa intenta dominar a les altres femelles en l'època d'aparellament, mantenint-les allunyades del mascle alfa.
El període de gestació dura 60-63 dies. Els cadells, amb un pes de 0,5 kg, neixen cecs, sords i depenen de la seva mare. Neixen entre un i catorze cadells per ventrada, que resideixen a la llodriguera fins que tenen tres setmanes d'edat. La llodriguera esta situada normalment en terres altes aprop d'una font d'aigua i té una petita "habitació" oberta al final d'un túnel. Durant aquest temps, els cadells es fan cada vegada més independents i comencen a explorar els voltants de la llodriguera que deixaran quan tinguin les cinc setmanes d'edat.
Durant les primeres quatre o cinc setmanes de vida, els cadells comencen a apropar-se a l'entrada del cau i en un parell de setmanes s'atreviran a allunyar-se per començar les seves petites exploracions, començant a buscar sempre alguna cosa comestible.

ELS LLOPS ALS PAïSOS CATALANS

La Reial Cèdula de 1788 fou modificada per Carles IV, abolint les batudes, per improductives i duplicant el preu dels premis a l'entrega dels animals (1795). Pagant-se entre 22,2 i 145,2 rals, segons si es tractava d'una cria o d'una femella amb ventrada. El 1808 amb el premi de capturar una lloba es podia adquirir 16 dotzenes d'ous, bé relativament car en la societat agrària d'aquell temps.
Al corregiment de Girona les captures foren anotades en llibres d'actes aixecades davant de notari, pel que es coneix indirectament les variacions en la mida de les poblacions a partir de les captures realitzades. Així doncs, entre el segle XVIII i el XIX, s'estima que en aquest corregiment la població de llops s'hauria reduït en dues vegades i mitja. Quan es té constància de la professió de la persona que presenta les captures, és palès que no eren realitzades per professionals ("llobers"), sinó principalment pels propis implicats en els danys causats pel llop (ramaders), per altres persones implicades amb el treball agrícola (jornalers) i eventualment persones amb altres professions. L'elevat preu que es pagava per la peça (era una ajuda suplementària en les èpoques de l'any en que les rendes procedents del treball al camp eren minses.